Sempre hem tingut una relació especial amb el Marroc; potser perquè va ser el primer país no europeu visitat, però de seguida va sorprendre i va fer que la gent s'enamorés.
L'hem visitat en diverses ocasions, sempre sentint-nos com a casa, fascinats per aquest món tan proper geogràficament però també tan llunyà.

Sortint de les muntanyes de l'Atles, estàs immediatament a la vora del Sàhara, i el paisatge es relaxa.
Petits pobles de cases baixes i dromedaris per gaudir de la poca ombra disponible.

A prop de Tinghir i del canó del Todra, és possible escalar les muntanyes de l'Atles per fer excursions espectaculars. El temps és molt variable, depenent no només de les alteracions sinó també de la sorra aixecada pels vents del Sàhara.
Els camins estan ben senyalitzats, tot i que en algunes ocasions un GPS no aniria malament. Tens l'oportunitat de visitar petits pobles habitats per gent pobra i gaudir d'un silenci total.

Un entrellaçat de parets de color ocre puja el turó sota un cel clar: aquesta és la medina de Fez, un dels llocs més fascinants i suspesos en el temps del Marroc. A la imatge, les antigues cases se superposen com un mosaic irregular, il·luminades per una llum càlida que realça les textures crues de les façanes. Els sostres verds de les mesquites broten entre l'aglomeració, mentre que les antenes i els detalls contemporanis es barregen naturalment amb l'arquitectura centenària.

Les estructures semblen viure i respirar, portant amb elles l'eco de segles d'història, comerciants, artesans i pelegrins. Es pot sentir l'ànima autèntica de Fès el-Bali, la part més antiga de la ciutat, un laberint que conserva les fragàncies d'espècies, botigues tradicionals i veus que s'entrellaçen pels carrerons.

Aquesta vista captura perfectament l'essència de la medina: un lloc on passat i present conviuen, on cada paret explica una història i cada perspectiva t'invita a perdre't i a sorprendre't.