Visitada el 2019, Turquia ens va sorprendre amb la bellesa d'Istanbul, les meravelles de Capadòcia i la immensitat d'Anatòlia, amb vestigis del passat grecoromà.
Una passejada pel "Vall de les Roses", amb les seves formacions calcàries inusuals.
La Vall de les Roses és un d'aquells llocs que sorprenen fins i tot quan penses que ja ho has vist tot sobre Capadòcia. Les roques semblen créixer del terra com escultures deixades pel vent, i el camí serpenteja entre formes que canvien de color amb cada raig de sol. És un paisatge silenciós, gairebé suspès, que t'acompanya pas a pas sense presses.
La fotografia mostra amb gran claredat les ruïnes arqueològiques d'Afrodisies, immerses en un paisatge ampli i lluminós del camp turc.
En primer pla es poden veure murs baixos i irregulars de pedra, construïts amb blocs de llum desgastats pel temps, que delimiten estances antigues ara sense teulada. Les superfícies estan marcades per l'erosió i intercalades amb petites obertures quadrades, probablement restes de passadissos o nínxols antics. Entre les estructures emergeixen flocs d'herba i vegetació espontània, que contribueixen a donar una sensació d'abandonament i retorn a la natura.
Al centre de la imatge hi ha una filera de columnes de marbre blanc, algunes intactes i d'altres parcialment en ruïnes. Les columnes es mantenen verticals i ordenades, creant una seqüència suggeridora que recorda immediatament la grandesa original del lloc. Alguns capitells encara són visibles, mentre que d'altres estan desapareguts o molt deteriorats.
A la dreta de l'escena hi ha més restes de murs i estructures més altes, suggerint la presència d'edificis més complexos. Aquestes ruïnes, tot i ser fragmentàries, testimonien la grandesa arquitectònica de l'antiga ciutat.
En primer pla es poden veure murs baixos i irregulars de pedra, construïts amb blocs de llum desgastats pel temps, que delimiten estances antigues ara sense teulada. Les superfícies estan marcades per l'erosió i intercalades amb petites obertures quadrades, probablement restes de passadissos o nínxols antics. Entre les estructures emergeixen flocs d'herba i vegetació espontània, que contribueixen a donar una sensació d'abandonament i retorn a la natura.
Al centre de la imatge hi ha una filera de columnes de marbre blanc, algunes intactes i d'altres parcialment en ruïnes. Les columnes es mantenen verticals i ordenades, creant una seqüència suggeridora que recorda immediatament la grandesa original del lloc. Alguns capitells encara són visibles, mentre que d'altres estan desapareguts o molt deteriorats.
A la dreta de l'escena hi ha més restes de murs i estructures més altes, suggerint la presència d'edificis més complexos. Aquestes ruïnes, tot i ser fragmentàries, testimonien la grandesa arquitectònica de l'antiga ciutat.
