Suïssa és un d'aquells països que tothom coneix per la seva reputació, però que igualment aconsegueix sorprendre en persona. És un país de muntanyes, llacs i ordre, és clar, però també és un lloc on la natura i l'home han trobat un equilibri que rarament es veu enlloc més.
Les ciutats són netes, funcionals, tot funciona. Els trens arriben puntuals, els carrers estan ben mantinguts, i fins i tot les cantonades més turístiques mantenen una dignitat que mai cau en el mal gust. Hi ha una elegància discreta que ho impregna tot, però sense ostentació.
I després hi ha les muntanyes. Allà on els miris, hi són: s'alcen a l'horitzó, es reflecteixen als llacs, emmarquen cada instant. No és només una postal: és una presència constant que et recorda com de meravellosa és la natura i com, al cap i a la fi, l'home aquí ha triat conviure amb ella en comptes d'aclaparar-la.
És una llàstima el tema de l'aire condicionat: durant una onada de calor, l'eficiència suïssa s'atura davant d'un ventilador...
Vam arribar a Zuric en un dia calorós a finals de juny, amb el termòmetre superant silenciosament els 30º i un vent de siroc més africà que alpí.
Vam passar la tarda visitant la bonica estació central, elegant i airejada, i després vam entrar a la propera Platzpromenade, un racó de verdor i frescor a la cruïlla de dues vies navegables, amb els nadius banyant-se com si fossin al mar.
Vam començar el dia a la fresca, visitant el "Schweizerisches Landesmuseum", és a dir, el museu d'Història i Cultura Suïssa.
Ubicats en un edifici que recordava un castell medieval, ens interessava especialment la secció històrica, ja que objectivament se sap poc sobre el país i les belles exposicions d'art religiós.
